Aliments tòxics per gossos i gats

Els gossos i els gats poden menjar el mateix que les persones?  

Els animals de companyia poden menjar gairebé tots els aliments que consumeixen les persones, però les proporcions i quantitats en què seran inclosos en la seva dieta són molt diferents segons l’espècie.

Les proporcions són diferents per a gossos i gats, això significa que es poden utilitzar els mateixos aliments (ingredients) però s’han de combinar en proporcions específiques per a cada espècie, per tal de cobrir les seves necessitats específiques i ajustar-nos al seu metabolisme. Una dieta per gos no serà equilibrada per un gat i a l’inrevés.

Hi ha aliments habituals per a consum humà que poden ser tòxics per als nostres animals de companyia? 

És una pràctica comuna alimentar a les nostres mascotes amb el nostre menjar, a més, els premiem amb galetes dolces o salades i també amb altres llaminadures com una mostra d'afecte.

La majoria de les persones consideren a aquests animals com a persones petites, sense tenir en compte les diferències en els seus hàbits alimentaris i en la seva fisiologia digestiva, per tant, tenen diferent aprofitament dels nutrients de l'aliment.

És per això que alguns aliments no són adequats per a gossos i gats i no s'haurien d'utilitzar, mentre que altres són perjudicials si estan inclosos en un alt percentatge de la dieta. 

Hi ha pocs aliments tòxics per als gossos i gats, els problemes més comuns són deguts a desequilibris nutricionals (dietes mal equilibrades) i a la contaminació dels aliments amb bacteris o fongs (aliments mal conservats o deteriorats), aquestes malalties s'anomenen "malalties transmeses per aliments (ETA).

Aliments tòxics per als gossos

Aquests són alguns dels aliments que en quantitats excessives presenten toxicitat, podent causar danys greus o la mort...

Xocolata 

El cacau i els seus productes derivats com la xocolata contenen teobromina, una metilxantina com la cafeïna que es troba en el cafè, el te i les begudes tipus “Cola”, la teofil·lina present en el te, i la teobromina que es troba en major quantitat en la xocolata.

La teobromina es troba en quantitats variables segons el tipus de xocolata. A la taula 1 es presenta la concentració mitjana de teobromina que contenen diferents productes comercials d'ús habitual i la quantitat mitjana tòxica per un gos de mida mitjana (11 kg). 

Taula 1: Concentració del principi actiu i quantitat tòxica per un gos mitjà contingudes en alguns productes comercials d'ús comú: 

Producte comercial	Concentració de teobromina en el producte	quantitat tòxica per un gos d’11 kg
Xocolata cuita	1,22 %	85 g
Cacau comercial (sense endolcir)	1,89 %	55 g
Xocolata semi dolça	0,463 %	225 g
Xocolata amb llet	0,153 %	680 g

La teobromina és una substància que el fetge triga molt temps a eliminar, roman en el torrent sanguini entre 14 i 20 hores i torna a ell a través de les parets de l'estómac. 

Totes les metilxantines, inclosa la teobromina, tenen activitat a nivells del sistema nerviós central, dels aparells cardiovascular, renal, i dels músculs esquelètic i llis. Específicament la teobromina és un vasodilatador coronari, un relaxant muscular llis, un diürètic i estimulant cardíac.

Els símptomes d'intoxicació apareixen després de quatre a cinc hores d'haver ingerit la xocolata i la presentació dels trastorns motors és d'un mal pronòstic. 

La intoxicació amb xocolata produeix en el gos, vòmits, diarrea, panteixos, inquietud, taquicàrdia (augment de la freqüència cardíaca), atàxia (incoordinació de moviments), tremolors musculars, hiperactivitat o abatiment, incontinència urinària, augment de la diüresi (orina més quantitat), arribant fins i tot a provocar col·lapse múltiple el que porta a la mort de l'animal.

Els gossos amb problemes de salut, especialment aquells que pateixen d'epilèpsia, són més susceptibles a la teobromina, la qual pot ocasionar atacs epilèptics en gossos amb predisposició a aquesta malaltia.

La quantitat de xocolata que pot resistir un gos depèn del seu pes i d'altres factors desconeguts. Segons estudis, la quantitat tòxica de teobromina és d'aproximadament 90 a 100 mg per quilogram de pes corporal de l'animal, encara que no s'han registrat casos de mort per ingestió de teobromina a nivells inferiors als 200 mg per kg de pes corporal.

Si el seu gos ha ingerit una quantitat considerable de xocolata, o si presenta algun dels símptomes esmentats, porteu-lo al veterinari sense demora. No hi ha cap antídot eficaç contra la teobromina, el veterinari induirà el vòmit dins de les dues hores posteriors a la ingestió, llevat que el gos estigui en coma o hagi perdut el reflex del vòmit. Si no hi ha símptomes greus, se li administrarà carbó activat, que absorbirà la teobromina del tracte intestinal per facilitar-ne l’eliminació a través dels excrements.

Ceba, Calçots, Ceba tendra, Porros

S'ha demostrat que la ceba, sobretot crua, és causant d'anèmia hemolítica en el gos. 

Si bé el consum de petites quantitats de ceba cuita no ocasionaria més problemes als nostres animals, per la qual cosa, no hem de preocupar per l'addició de ceba en petites quantitats a la dieta dels nostres animals.

A molts gossos els agrada el sabor de la ceba, és per això que s’utilitza habitualment com un saboritzant i promotor del consum i, si troben l'oportunitat, n’ ingeriran grans quantitats el que els provocarà diversos trastorns. 

La intoxicació amb ceba està descrita en els éssers humans i en algunes espècies domèstiques com el gos i el gat, produint anèmia hemolítica (destrucció dels glòbuls vermells) amb disminució de l'hemoglobina en sang (molècula transportadora d'oxigen) i hemoglobinúria (presència d'hemoglobina a l'orina). 

Els símptomes més visibles de l'efecte tòxic de la ceba són diarrea, vòmits, depressió, hipertèrmia (augment de la temperatura) i l'orina pren una coloració molt fosca. Els vòmits i la diarrea es produeixen en forma pràcticament immediata, però els altres símptomes, apareixen entre un a quatre dies després de la ingestió excessiva de ceba. 

El consum de 30 g de ceba crua (al voltant de la quarta part d'una ceba mitjana) durant 3 dies seguits va produir en gossos els símptomes d'intoxicació descrits. 

Llet de vaca

La llet és el principal aliment dels cadells durant les primeres setmanes de vida, però el que pocs tenen en compte és que la composició de la llet de vaca és molt diferent a la llet de la gossa i a la llet de la gata.

Les llets de les diferents espècies estan compostes per un alt percentatge d'aigua i proporcions variables de nutrients com les proteïnes (principalment caseïna), els sucres de la llet (majorment com lactosa) i els greixos com es mostra a la taula 2 .

Taula 2: Composició de nutrients en la llet de diferents espècies. 

Espècie	Agua (%)	Proteïnes (%)	Greixos (%)	Sucres (%)	Cendres (%)	Calci (mg)	Fòsfor (mg)
Dona	87.4	1.63	3.75	7.0	0.2	25.5	14.1
Vaca*	87.0	3.3	3.5	5.0	0.7	119	93
Euga	89.5	2.0	1.4	6.7	0.4	103	65
Cabra	88.0	2.9	3.8	4.7	0.8	ND	ND
Ovella	81.8	4.1	7.3	5.0	0.8	192	100
Truja	81.0	6.0	8.0	4.0	0.9	210	150
Conilla	69.0	11.5	15.0	1.2	1.0	ND	ND
Gossa	77.3	7.5	9.5	3.3	1.2	240	180
Gata	79.3	7.5	8.5	4	0.6	180	162

Dades expressades com a percentatges (g/100 gog/100 ml)
ND: Dades no determinats.
* Llet de vaca presa com llet sencera. 

Podem observar que la llet de vaca és molt diferent en la seva composició percentual respecte a les de gosses i gates, si l’administrem als cadells correm el risc de provocar una alteració en la capacitat de digerir i absorbir els nutrients que comportarà trastorns digestius, provocant una diarrea, amb deshidratació i pèrdua de pes molt perjudicial en aquesta etapa inicial del creixement. 

Altres aliments que cal tenir en compte

•  Nous: moltes varietats de nous són perjudicials pel seu alt contingut de fòsfor, que pot produir càlculs de vesícula. 
•  Alvocat: ric en greixos que poden causar mal de panxa, vòmits i fins i tot pancreatitis.
•  All: anèmia, en altes quantitats és també causant de danys en fetge, diarrea i vòmits. 
• Pell de gall dindi: es creu que és causant de pancreatitis aguda en el gos.
• Raïm i panses: insuficiència renal aguda, els símptomes són els típics de la insuficiència renal: vòmits, diarrea, letargia i elevada ingestió d'aigua.
• Pernil salat i altres embotits salats: a part de ser alts en greixos, la gran quantitat de sal que contenen pot causar seriosos mals de panxa o pancreatitis.
• Sal: un excés de sal a la dieta pot induir el gos a beure massa aigua, podent provocar la malauradament famosa dilatació-torsió gàstrica, especialment en races grans. 
• Alcohol: molt tòxic, provoca incontinència urinària i més problemes, en gran quantitat pot provocar la mort de l'animal. 
•  Cafeïna: és un estimulant del sistema nerviós, en un animal la reacció és molt més gran i igual que la xocolata, li provoca seriosos trastorns en el sistema nerviós i cardíac, vòmits, diarrees i fins i tot la mort. 

Aliments tòxics per als gats

El aliments tòxics o desaconsellats per al gat coincideixen amb els esmentats en el cas dels gossos: xocolata, ceba, llet de vaca, carns salades i embotits, alvocat, panses i raïm, all,...

Però també hem de vigilar amb:

•  Ossos i espines : sobretot els ossos d'au i les espines de peix, s'estellen molt fàcilment i això pot provocar esquinçaments i obstruccions esofàgiques i intestinals. 
• Tonyina per a consum humà: la tonyina en si no és un producte tòxic per al gat, el que passa que no té Taurina, un aminoàcid essencial que és necessari per al correcte funcionament del cor, la vista i molts altres òrgans. A les llaunes de tonyina especials per a gats se'ls ha afegit taurina. 
• Productes ensucrats i ensucrats amb Xylitol: un excés de sucre és perjudicial per a la salut de l'animal i els productes amb Xylitol són tòxics. 
• Peix cru: a més de contenir el paràsit anomenat anisakis, que només s'elimina cuinant o congelant el peix, també conté un enzim que ocasiona deficiència de vitamina B en l'organisme.

 

Curs per cadells a Vallgorguina

El passat dissabte,11 de febrer, vam organitzar un Curs per Cadells al Centre Caní Vallgorguina.

Durant el matí vam parlar de temes relatius a la salut, la socialització i l’educació del cadell, també vam passar una estona fent pràctiques a la pista, introduint les ordres bàsiques de manera divertida i relaxada per tothom, cadells inclosos.

Aquí teniu algunes fotos del curs:

Segon Seminari d'Iniciació al TTouch

El passat 21 de gener vam poder gaudir d’un excel•lent dia de sol al Centre Caní Vallgorguina, la terapeuta certificada per Tellington Touch USA, Wendela Bicker Caarten ens va explicar les bases del mètode i ens va iniciar en les pistes de confiança i els embenats corporals.

Jo, Neus Riba, vaig introduir les aplicacions del TTouch a nivell veterinari. A més a més de dedicar una estona a comentar els riscos per la salut i la capacitat de concentració dels nostres gossos les estrebades de collar que tant sovint s’utilitzen en l’ensinistrament.

I aquest dissabte, curs per cadells a Vallgorguina!!!

CONSELLS DAVANT LA ONADA DE FRED

L’arribada d’una massa d’aire fred polar, d’origen siberià ens ha portat la primera onada de fred d’aquest hivern.

Als gossos els agrada córrer i jugar a la neu, però és important tenir en compte alguns consells bàsics per garantir la bona salut dels nostres gossos i gats durant aquests dies de fred intens, especialment en cadells, ancians i malalts crònics.

Cal adoptar mesures per minimitzar l'impacte de les temperatures extremadament baixes.

 
Quins efectes adversos pot provocar el fred extrem en la salut dels animals?


Hi ha un fenomen d'adaptació i d'aclimatació de l’animal a l'entorn on viu, els problemes apareixen quan les temperatures s'allunyen de les habituals.

El fred extrem pot tenir conseqüències serioses per a la salut de diverses maneres. D'una banda, ocasionant quadres d'hipotèrmia i congelació en els animals exposats. D'altra banda, les baixes temperatures disminueixen les defenses i produeixen canvis en l'organisme que faciliten l'aparició de malalties com la grip, bronquitis, pneumònies, i agreugen malalties cròniques, sobretot cardíaques i respiratòries (responsables fonamentals de l'increment de mortalitat que es produeix ), també reumàtiques i altres.

Què significa hipotèrmia?

L'exposició durant un determinat temps a un fred molt intens pot donar lloc a una pèrdua de calor corporal que no pugui ser compensada pels mecanismes de producció de calor de l'organisme. La temperatura normal del cos és de 38 graus. Si aquesta temperatura baixa molt, tots els sistemes de l'organisme es ressenten. Es parla d'hipotèrmia quan la temperatura corporal mesura en el recte està per sota de 35 graus C, encara que hi ha diferents graus: lleu, entre 35 i 32; moderada entre 32 i 28, i greu, per sota de 28. Quan la hipotèrmia és molt severa pot produir la mort.

Quins animals estan més exposats a patir les conseqüències adverses d'una onada de fred en la seva salut?
Els grups més vulnerables són els cadells, els gossos vells i els que pateixen malalties cròniques, sobretot cardio-respiratòries. Els gossos petits i amb poc pelatge són molt vulnerables al fred intens. També ho són els animals desnodrits, els que viuen en entorns insalubres, a l’exterior o que consumeixen determinats medicaments, com depressors del sistema nerviós central o vasodilatadors.

Quins consells es poden donar respecte a l'alimentació en aquests dies de fred?

Els aliments proporcionen calor al nostre cos. El fred fa que augmentin les necessitats calòriques i per tant el consum d'aliments. Convé augmentar la ració diària de pinso entorn un 20% en animals que viuen a l’exterior.

Quins consells donaria a les animals que han de romandre a l'exterior durant una onada de fred?

El primer, lògicament, que limitin aquesta permanència a l'exterior al mínim imprescindible. En segon lloc, que es proporcioni una caseta ben aïllada (preferentment de fusta) de mides no massa grans perquè no es dispersi la calor, amb una manta o estora (idealment calefactada). És preferible que la caseta tingui porta abatible i que es situï fora de corrents d’aire.

L’animal ha de disposar d’aigua (vigilar que no es congeli) i menjar suficient.

Quines altres mesures redueixen les conseqüències del fred a la salut?

Cal vigilar les plaques de gel que es formen als carrers, parcs, etc ja que un elevat percentatge de lesions relacionades amb el fred té a veure amb caigudes en relliscar sobre plaques de gel o els talls que es produeixen en els coixinets plantars.

Hem de protegir els coixinets amb botes o cremes específiques a base de vaselina.

Els gossos petits o amb poc pèl han de sortir a l’exterior amb un abric (preferentment impermeable) i eixugar-los bé al arribar a casa.

AQUEST ÉS UN RESUM DE LES PRINCIPALS MESURES A ADOPTAR


ALIMENTACIÓ:

• Augmentar la ració diària pinso (molt important en gossos que viuen a l’exterior)
• Vigilar la congelació de l’aigua de beguda

SORTIDES A L’EXTERIOR

• Reduir les estades a l’exterior, sobretot en cadells, animals geriàtrics i malalts crònics.
• Vigilar el risc de relliscades en superfícies gelades.
• Amb neu o gel s’han de cuidar els coixinets plantars (pomada amb base de vaselina o tipus Nivea)
• Abrigar els gossos de mida petita o poc pèl.Si el gos arriba mullat eixugar-lo al entrar a casa.

PASSAR LA NIT

•  Millor dins de casa
• Si el gos està a l’exterior ha de tenir una caseta on resguardar-se, preferentment de fusta, amb porta i manta (si pot ser calefactora). Col•locar-la en una zona resguardada del vent i la pluja.