Els gossos i els gats poden menjar el
mateix que les persones?
Els animals de companyia
poden menjar gairebé tots els aliments que consumeixen les persones, però les proporcions i quantitats en què seran inclosos
en la seva dieta són molt diferents segons l’espècie.
Les proporcions són diferents per a gossos i gats, això
significa que es poden utilitzar els mateixos aliments (ingredients) però s’han
de combinar en proporcions específiques per a cada espècie, per tal de cobrir
les seves necessitats específiques i ajustar-nos al seu metabolisme. Una dieta
per gos no serà equilibrada per un gat i a l’inrevés.
Hi ha aliments
habituals per a consum humà que poden ser tòxics per als nostres animals de
companyia?
És una pràctica comuna alimentar a les nostres mascotes amb el
nostre menjar, a més, els premiem amb galetes dolces o salades i també amb
altres llaminadures com una mostra d'afecte.
La majoria de les persones consideren a
aquests animals com a persones petites, sense tenir en compte les diferències
en els seus hàbits alimentaris i en la seva fisiologia digestiva, per tant,
tenen diferent aprofitament dels nutrients de l'aliment.
És per això que alguns aliments no són
adequats per a gossos i gats i no s'haurien d'utilitzar, mentre que altres són
perjudicials si estan inclosos en un alt percentatge de la dieta.
Hi ha pocs aliments tòxics per als gossos i
gats, els problemes més comuns són deguts a desequilibris nutricionals (dietes
mal equilibrades) i a la contaminació dels aliments amb bacteris o fongs (aliments
mal conservats o deteriorats), aquestes malalties s'anomenen "malalties
transmeses per aliments (ETA).
Aliments tòxics per
als gossos
Aquests són alguns dels aliments que en
quantitats excessives presenten toxicitat, podent causar danys greus o la mort...
Xocolata
El cacau i els seus productes derivats com
la xocolata contenen teobromina, una metilxantina com la cafeïna que es troba en el cafè, el te i les
begudes tipus “Cola”, la teofil·lina present en el te, i la teobromina que es
troba en major quantitat en la xocolata.
La teobromina es troba en quantitats
variables segons el tipus de xocolata. A la taula 1 es presenta la
concentració mitjana de teobromina que contenen diferents productes comercials
d'ús habitual i la quantitat mitjana tòxica per un gos de mida mitjana (11 kg).
Taula 1: Concentració del principi actiu i quantitat tòxica
per un gos mitjà contingudes en alguns productes comercials d'ús comú:
Producte comercial
|
Concentració de teobromina en el producte
|
quantitat tòxica per un gos d’11 kg
|
Xocolata cuita
|
1,22 %
|
85 g
|
Cacau comercial
(sense endolcir)
|
1,89 %
|
55 g
|
Xocolata semi dolça
|
0,463 %
|
225 g
|
Xocolata amb llet
|
0,153 %
|
680 g
|
La teobromina és una substància que el fetge triga molt temps
a eliminar, roman en el torrent sanguini entre 14 i 20 hores i torna a ell a
través de les parets de l'estómac.
Totes les metilxantines, inclosa la teobromina, tenen
activitat a nivells del sistema nerviós central, dels aparells cardiovascular,
renal, i dels músculs esquelètic i llis. Específicament la teobromina és un
vasodilatador coronari, un relaxant muscular llis, un diürètic i estimulant
cardíac.
Els símptomes d'intoxicació apareixen després de quatre a
cinc hores d'haver ingerit la xocolata i la presentació dels trastorns motors
és d'un mal pronòstic.
La intoxicació amb xocolata produeix en el gos, vòmits,
diarrea, panteixos, inquietud, taquicàrdia (augment de la freqüència cardíaca),
atàxia (incoordinació de moviments), tremolors musculars, hiperactivitat o
abatiment, incontinència urinària, augment de la diüresi (orina més quantitat),
arribant fins i tot a provocar col·lapse múltiple el que porta a la mort de
l'animal.
Els gossos amb
problemes de salut, especialment aquells que pateixen d'epilèpsia, són més
susceptibles a la teobromina, la qual pot ocasionar atacs epilèptics en gossos
amb predisposició a aquesta malaltia.
La
quantitat de xocolata que pot resistir un gos depèn del seu pes i d'altres
factors desconeguts. Segons estudis, la quantitat tòxica de teobromina és
d'aproximadament 90 a 100 mg per quilogram de pes corporal de l'animal, encara
que no s'han registrat casos de mort per ingestió de teobromina a nivells
inferiors als 200 mg per kg de pes corporal.
Si el seu gos ha ingerit una quantitat
considerable de xocolata, o si presenta algun dels símptomes esmentats, porteu-lo
al veterinari sense demora. No hi ha cap antídot eficaç contra la
teobromina, el veterinari induirà el vòmit dins
de les dues hores posteriors a la ingestió, llevat que el gos estigui en coma o
hagi perdut el reflex del vòmit. Si no hi ha símptomes greus, se li administrarà
carbó activat, que absorbirà la teobromina del tracte intestinal per facilitar-ne
l’eliminació a través dels excrements.
Ceba, Calçots, Ceba tendra, Porros
S'ha demostrat que la ceba, sobretot crua,
és causant d'anèmia hemolítica en el gos.
Si bé el consum de petites quantitats de ceba cuita no
ocasionaria més problemes als nostres animals, per la qual cosa, no hem de
preocupar per l'addició de ceba en petites quantitats a la dieta dels nostres animals.
A molts gossos els agrada el sabor de la
ceba, és per això que s’utilitza habitualment com un saboritzant i promotor del
consum i, si troben l'oportunitat, n’ ingeriran grans quantitats el que els
provocarà diversos trastorns.
La intoxicació amb ceba està descrita en els
éssers humans i en algunes espècies domèstiques com el gos i el gat, produint
anèmia hemolítica (destrucció dels glòbuls vermells) amb disminució de
l'hemoglobina en sang (molècula transportadora d'oxigen) i hemoglobinúria (presència
d'hemoglobina a l'orina).
Els símptomes més visibles de l'efecte tòxic de la ceba són
diarrea, vòmits, depressió, hipertèrmia (augment de la temperatura) i l'orina
pren una coloració molt fosca. Els vòmits i la
diarrea es produeixen en forma pràcticament immediata, però els altres
símptomes, apareixen entre un a quatre dies després de la ingestió excessiva de
ceba.
El consum de 30 g de ceba crua (al voltant de la quarta part
d'una ceba mitjana) durant 3 dies seguits va produir en gossos els símptomes
d'intoxicació descrits.
Llet de vaca
La llet és el principal aliment dels cadells durant les
primeres setmanes de vida, però el que pocs tenen en compte és que la
composició de la llet de vaca és molt diferent a la llet de la gossa i a la
llet de la gata.
Les llets de les diferents espècies estan
compostes per un alt percentatge d'aigua i proporcions variables de nutrients
com les proteïnes (principalment caseïna), els sucres de la llet (majorment com
lactosa) i els greixos com es mostra a la taula 2 .
Taula 2: Composició de nutrients en la llet de diferents
espècies.
Espècie
|
Agua (%)
|
Proteïnes (%)
|
Greixos (%)
|
Sucres (%)
|
Cendres (%)
|
Calci (mg)
|
Fòsfor (mg)
|
Dona
|
87.4
|
1.63
|
3.75
|
7.0
|
0.2
|
25.5
|
14.1
|
Vaca*
|
87.0
|
3.3
|
3.5
|
5.0
|
0.7
|
119
|
93
|
Euga
|
89.5
|
2.0
|
1.4
|
6.7
|
0.4
|
103
|
65
|
Cabra
|
88.0
|
2.9
|
3.8
|
4.7
|
0.8
|
ND
|
ND
|
Ovella
|
81.8
|
4.1
|
7.3
|
5.0
|
0.8
|
192
|
100
|
Truja
|
81.0
|
6.0
|
8.0
|
4.0
|
0.9
|
210
|
150
|
Conilla
|
69.0
|
11.5
|
15.0
|
1.2
|
1.0
|
ND
|
ND
|
Gossa
|
77.3
|
7.5
|
9.5
|
3.3
|
1.2
|
240
|
180
|
Gata
|
79.3
|
7.5
|
8.5
|
4
|
0.6
|
180
|
162
|
Dades expressades com a percentatges (g/100 gog/100 ml)
ND: Dades no determinats.
* Llet de vaca presa com llet sencera.
Podem observar que la llet de vaca és molt diferent
en la seva composició percentual respecte a les de gosses i gates, si l’administrem
als cadells correm el risc de provocar una alteració en la capacitat de digerir
i absorbir els nutrients que comportarà trastorns digestius, provocant una
diarrea, amb deshidratació i pèrdua de pes molt perjudicial en aquesta etapa inicial
del creixement.
Altres aliments que cal tenir en compte
- Nous: moltes varietats de nous són perjudicials pel seu alt
contingut de fòsfor, que pot produir càlculs de vesícula.
- Alvocat: ric en greixos que poden causar mal de panxa,
vòmits i fins i tot pancreatitis.
- All: anèmia, en altes quantitats és també causant de
danys en fetge, diarrea i vòmits.
- Pell de gall dindi: es creu que és causant de
pancreatitis aguda en el gos.
- Raïm i panses: insuficiència renal aguda, els
símptomes són els típics de la insuficiència renal: vòmits, diarrea, letargia i
elevada ingestió d'aigua.
- Pernil salat i
altres embotits salats: a part de ser alts en
greixos, la gran quantitat de sal que contenen pot causar seriosos mals de panxa
o pancreatitis.
- Sal:
un excés de sal a la dieta pot induir el gos a beure massa aigua, podent
provocar la malauradament famosa dilatació-torsió gàstrica, especialment en
races grans.
- Alcohol: molt
tòxic, provoca incontinència urinària i més problemes,
en gran quantitat pot provocar la mort de l'animal.
- Cafeïna: és un estimulant del sistema nerviós, en un animal la
reacció és molt més gran i igual que la xocolata, li provoca seriosos trastorns
en el sistema nerviós i cardíac, vòmits, diarrees i fins i tot la mort.
Aliments tòxics per
als gats
El aliments tòxics o desaconsellats per al gat coincideixen
amb els esmentats en el cas dels gossos: xocolata, ceba, llet de vaca, carns salades i
embotits, alvocat, panses i raïm, all,...
Però també
hem de vigilar amb:
- Ossos i espines :
sobretot els ossos d'au i les espines de peix,
s'estellen molt fàcilment i això pot provocar esquinçaments i obstruccions
esofàgiques i intestinals.
- Tonyina per a
consum humà: la tonyina en si no és un producte
tòxic per al gat, el que passa que no té Taurina, un aminoàcid essencial que és
necessari per al correcte funcionament del cor, la vista i molts altres òrgans.
A les llaunes de tonyina especials per a gats se'ls ha afegit taurina.
- Productes ensucrats
i ensucrats amb Xylitol: un excés de sucre és
perjudicial per a la salut de l'animal i els productes amb Xylitol són tòxics.
- Peix cru: a més de contenir el paràsit anomenat anisakis, que
només s'elimina cuinant o congelant el peix, també conté un enzim que ocasiona
deficiència de vitamina B en l'organisme.
Destinataris:
cadells de menys de 5 mesos i els seus
propietaris
