2 de jul. 2012

ESCOLLIR EL MITJÀ DE TRANSPORT, AVANTATGES, INCONVENIENTS I NORMATIVA QUE CAL TENIR EN COMPTE


És molt important assegurar-te que el teu animal estigui correctament identificat amb un microxip i que porti un collaret resistent amb plaques identificatives durant tot el viatge. Aquestes etiquetes haurien de tenir l’adreça i número de telèfon habituals i les dades de contacte que tindreu durant el viatge i / o les dades d'una persona de contacte.

Enllaços interessants:

Viatjar en cotxe

El gos ha d’estar acostumat a anar en cotxe, habitual des de petit en desplaçaments curts que tinguin com a destí un lloc agradable per a l’animal.
No està permès que els animals viatgin deslligats al cotxe, hauran de fer-ho al maleter , en un transportí o amb un arnés de seguretat per gossos. En el maleter s’haurà d’instal·lar una reixa separadora que impedeixi el pas a la part davantera.
Abans de sortir porta’l de passeig perquè camini i descarregui energia. Durant el camí, fes diverses parades perquè pugui fer les seves necessitats, beure i fer exercici. Si el teu gos es mareja és millor deixar-lo en dejú 5 hores abans de sortir. En la actualitat hi ha fàrmacs de gran eficàcia per controlar els marejos del gos, consulta-ho al veterinari.
L'interior del cotxe ha d'estar ben ventilat durant el viatge, però en cap cas permetrem que l'animal tregui el cap per la finestreta, ja que això podria produir problemes oculars, auditius o traumatismes greus per una frenada.
Mai deixis el gos a l’interior del vehicle aturat. Encara que sigui amb finestres baixades i a l’ombra la temperatura de l’interior del cotxe s’eleva ràpidament i el teu gos pot patir un cop de calor de conseqüències terribles.

Viatjar en avió

En el moment de fer la reserva del bitllet d'avió especifica que viatjaràs acompanyat del teu animal domèstic i verifica que la companyia l’ha acceptat abans de comprar el bitllet. Si viatges amb més d'una companyia hauràs de verificar el reglament de cadascuna. No oblidis portar l’animal correctament identificat (microxip i placa al collar) i tota la documentació necessària per entrar al destí.
Depenent de la mida del teu animal domèstic i de la política de cada companyia aèria, el teu animal podrà viatjar en cabina o haurà d'anar al celler. En ambos casos haurà d’anar dins d’un transportí o gàbia de transport que acompleixi les característiques següents:
  • Les dimensions adequades de la gàbia hauran de permetre que l'animal pugui posar-se dret sense que les seves orelles toquin el sostre de la mateixa, pugui donar la volta i també anar a dormir còmodament.
  • La gàbia haurà de comptar amb porta metàl·lica i un tancament que no pugui obrir-se en cap moment.
  • El terra haurà de ser hermètic per impedir el vessament d'aigües, pots posar-hi un empapador perquè absorbeixi els pipis.
  • La gàbia ha de tenir una bona ventilació i ser sòlida i resistent.
  • No oblidis col·locar les etiquetes d'identificació obligatòries! La gàbia ha de portar un doble etiquetatge: la primera amb la inscripció "animals vius" i les fletxes que indiquen la posició correcta cap amunt, l'altra amb les dades del propietari o de la persona responsable, domicili i telèfon de contacte de l'allotjament en el lloc de destinació.
  • Verifica que les gàbies i els recipients siguin els reglamentaris. Abans d'adquirir una gàbia assegura't que compleixi amb les especificacions tècniques, com la grandària, exigides per les companyia aèria amb què viatjaràs!
Si el teu animal viatja al celler assegura’t de que la bodega de càrrega de l’avió sigui pressuritzada com les cabines de passatgers, així l'aire i la temperatura en aquests compartiments són perfectament controlats i redueixes el risc d’hipotèrmia o cop de calor.
S’aconsella no subministrar sedants o tranquil·litzants, ja que resten capacitat de moviments al teu animal i influeixen negativament en la regulació normal de la seva temperatura corporal.
Acostuma el teu animal domèstic a estar a la seva gàbia com a mínim un mes abans del viatge, pots col·locar-hi una manta, la seva joguina preferida o alguna cosa per mossegar. És millor no alimentar el teu animal domèstic durant les 8 hores prèvies a l'hora d'embarcament, per evitar vòmits durant el vol.

Viatjar en vaixell

Depenent de la companyia, del tipus de vaixell i del tipus de trajecte, els animals hauran de romandre en el vehicle del seu propietari durant tot el viatge, o viatjar en llocs específics del vaixell, normalment en zona de coberta o en zones de càrrega. La tarifa de transport d'animals varia depenent de la línia, no oblideu incloure el vostre animal a la reserva dels passatges.
El propietari de l'animal haurà de dur damunt el passaport del seu animal o la cartilla sanitària en regla. Si el certificat presentés alguna anomalia l'animal no podrà viatjar. Porta sempre a mà aquests documents!

Viatjar en tren o autobús

En el cas dels trens la normativa varia segons les franges horàries, la zona i la companyia de transport, us recomanem consultar cada cas directament a l’empresa.
La llei prohibeix el transport en l'habitacle de viatgers de qualsevol animal a excepció dels gossos pigalls.


LA SALUT DEL NOSTRE ANIMAL DE COMPANYIA DURANT EL VIATGE I AL DESTÍ


Abans d’emprendre qualsevol viatge amb el nostre animal de companyia és aconsellable la visita al veterinari perquè en revisi l’estat de salut i ens aconselli sobre les condicions sanitàries i les mesures de prevenció de malalties pròpies del nostre destí.

No heu d’oblidar una correcta desparasitació interna i externa utilitzant els productes més adequats tenint en compte els paràsits propis de la zona. Si l'animal pren medicació de forma habitual, no oblideu agafar els medicaments necessaris i les receptes.

Prepareu un petit llistat de centres veterinaris propers al destí.

DOCUMENTACIÓ NECESSÀRIA PER VIATJAR PER ESPANYA, LA UNIÓ EUROPEA I PAÏSOS TERCERS amb gossos, gats i altres animals de companyia


Si aquestes vacances tens intenció de marxar amb el teu gos o gat fora de Catalunya, tingues present la normativa que cal seguir en cada comunitat o país:

Viatjant per Espanya

Cada comunitat autònoma estableix la obligatorietat de la vacuna antiràbica de forma independent. A Catalunya no és obligatòria però a moltes altres comunitats si. Et recomanem que vacunis al teu gos contra la ràbia per viatjar per Espanya.
També has de recordar la obligatorietat d’identificar mitjançant el microxip al teu gos o gat, fer-ho et permetrà localitzar-lo si s’extravia.

Viatjant per la Unió Europea

Per viatjar per Europa els animals domèstics han de portar el seu Passaport Europeu, un document similar al de les persones que expedeix el veterinari i on constarà el número identificador de l’animal  (nº de xip) i les vacunacions i demès requisits obligatoris per cada país (no confondre el passaport amb la cartilla de vacunacions).
És per tant obligatori que l’animal estigui identificat amb microxip.
Tots els gossos i gats majors de 3 mesos hauran d’estar vacunats contra la ràbia. Per accedir a Regne Unit, Malta, Irlanda i Suècia ja no és obligatòria la titulació d’anticossos vacunals de ràbia.
En desplaçaments d’un gos al Regne Unit, Malta, Irlanda i Finlàndia, s’haurà de tractar l’animal en front a  Echinococcus Multilocularis entre les 24 i les 120 hores prèvies al viatge, i el veterinari haurà de confirmar el tractament a l’apartat corresponent del passaport. Aquest requisit ja no és obligatori en el cas de Suècia.

Viatjant a països tercers (no UE)

Cada país té els seus propis requisits per permetre l’entrada d’animals domèstics, pots consultar la pàgina web CEXGAN del Ministeri de Media Ambient on indicant el país de destí i l’espècie animal obtindràs informació actualitzada.
Perquè el teu animal de companyia pugui sortir del país necessitaràs el Certificat d’exportacions d’animals de companyia que t’haurà expedit el PIF de l’Aeroport del Prat (únic autoritzat a Barcelona) basant-se en el Certificat Veterinari de Salud emès pel teu veterinari.
És important preparar el viatge amb antelació suficient, ja que cada país determina un marge de temps que s’ha de complir entorn les dates de vacunacions, desparasitacions i revisions mèdiques, i algunes proves com ara la titulació d’anticossos vacunals de ràbia necessiten un parell de mesos per realitzar-se.
Si el vol té escales en altres països només s’hauran de complir els requisits per accedir al destí final.
Cal tenir en compte que si l’animal viatja com una càrrega (no com equipatge) haurà de passar per un tràmit duaner.
Aquest seria el procés a seguir:
  1. Informa’t al teu veterinari o a l’ambaixada/consolat dels requisits necessaris per entrar al país 1 o 2 mesos abans del viatge
  2. Visita al teu veterinari perquè realitzi els actes necessaris i emeti el certificat de salut (és vàlid durant 10 dies o menys en funció del país de destí)
  3. Porta el certificat al PIF de  l’Aeroport amb 24 hores d’antelació a la sortida
Retorn a la Unió Europea des de països tercers

Per tornar a entrar a la Unió Europea és obligatori el Passaport Europeu per Animals de Companyia on consti la vacunació contra la ràbia entre 12 mesos i 30 dies abans de l’entrada a la UE.
Si es procedeix d’un país amb l’estatus de lliure de Ràbia (veure llistat al Reglament 998/2003) no caldrà fer la titulació d’anticossos contra el virus de la ràbia. En cas contrari es recomana realitzar la prova abans de sortir d’Espanya, ja que l’ha de fer un laboratori autoritzat per la UE i és complicat i molt més car fer-la en un país estranger. Si els resultats de la serologia són satisfactoris no caldrà renovar la prova sempre i quan es respecti el protocol de vacunacions (1 cop l’any).
Aquest és un llistat dels Laboratoris autoritzats per la Unió Europea en païsostercers per realitzar la serologia de ràbia (la prova s’ha de realitzar  30 dies després de la vacunació antiràbica i pot trigar 2 mesos en obtenir-se el resultat)
En cas d'incompliment dels requisits esmentats els animals seran reexpedits al país d'origen, o bé, seran aïllats en quarantena amb els costos a càrrec del propietari, i en últim terme podran ser sacrificats sense compensació econòmica per al propietari.

MÉS INFORMACIÓ SOBRE VIATGES AMB GOSSOS, GATS I ALTRES ANIMALS DE COMPANYIA

13 de juny 2012

COM AFRONTAR LA FÒBIA ALS PETARDS?


Les fòbies als sorolls (trons, petards,...) són les més freqüents en gossos i suposen un trastorn important per l’animal i la seva família.

En primer lloc hem de diferenciar la por, una resposta sana d’adaptació que ens permet evitar situacions perilloses, de la fòbia. 

Les fòbies són respostes exagerades a un estímul que interfereixen en l’activitat normal de l’individu.
Avui en dia disposem de diverses estratègies de tractament per combatre les fòbies que solen combinar-se per aconseguir dessensibilitzar el gos: teràpia comportamental, hormones d’apaivagament i fàrmacs. 



El tractament per eradicar definitivament una fòbia por durar varies setmanes i ha de ser supervisat per un veterinari etòleg. 

Aquí teniu alguns consells per ajudar al vostre gos a viure la revetlla més tranquil·lament:
  • Uns dies abans prepareu un espai segur que li serveixi de refugi, col·loqueu-hi el seu llit, joguines, menjar i aigua. Enceneu el difusor d’hormona d’apaivagament (DAP) i compartiu-hi bones estones amb el vostre gos.
  • El dia dels petards traslladeu al gos a la zona segura i quedeu-vos amb ell mantenint una actitud calmada i evitant reforçar sense voler-ho les respostes de por.  Respecteu la seva necessitat d’amagar-se.
La nostra actitud durant l’episodi de fòbia és molt important: per al nostre gos som un referent i de manera natural sintonitzarà amb el nostre estat d’ànim. Si ens veu enfadats, nerviosos  o porucs estarem reforçant la seva por. Al contrari, si premiem al gos quan es mostri tranquil amb carícies, paraules, menjar o joc estarem ajudant-lo a superar el pànic.

11 de maig 2012

BENEFICIS DE L’ESTERILITZACIÓ DE GOSSOS I GATS


Esterilitzar el teu gos o gat és la decisió més responsable que pots prendre ja que és beneficiós per la seva salut i al mateix temps prendràs un pas responsable cap a la protecció dels animals evitant la sobre població i  els abandonaments.

L’esterilització de les femelles consisteix en retirar tots dos ovaris i l'úter, en mascles la castració consisteix a retirar tots dos testicles. La castració dels mascles és més senzilla, però en ambdós casos la recuperació és molt ràpida i es requereixen poques cures després de la cirurgia.

Beneficis per a les femelles
  • Es redueix dràsticament el risc de tumors mamaris i s’evita la piometra (infecció de l’úter).
  • Evitem embarassos no desitjats i els canvis de comportament associats al zel (escapades, nerviosisme,...) i malalties greus de transmissió sexual com la brucel·losi, el tumor veneri transmissible o la leptospirosi.

Beneficis per als mascles
  • Es redueixen comportaments problemàtics relacionats amb la testosterona com per exemple baralles, escapades i comportaments dominants.
  • Evitem malalties prostàtiques, tumors dependents d’hormones i malalties venèries greus com el tumor veneri transmissible, la brucel·losi o la leptospirosi.

Dades objectives
  • Una gossa o gata poden donar lloc a 60.000 descendents en només 6 anys.
  • Els Albergs estan saturats i han vist reduïts els seus recursos econòmics en un 40%.
  • El 25% dels gossos abandonats són de raça.
  • El risc de càncer de mama en una gossa no esterilitzada és del 26%, si l’esterilitzem després del primer zel es redueix a un 8% i si ho fem abans del primer zel els risc serà només el 0,05%.
  • Estudis veterinaris han determinat  que els gossos i gats esterilitzats precoçment gaudeixen d’una vida més sana i significativament més llarga, comparat amb un animal no esterilitzat.

 

FALSOS MITES SOBRE L’ESTERILITZACIÓ


La falta d'informació que existeix i els falsos mites que i ha avui sobre l'esterilització de mascotes és un factor que, de ser corregit, podria evitar l'eutanàsia i  l'abandonament de milions de gossos i gats cada any.

MITE 1: “Els animals s’engreixen quan se’ls esterilitza”
S'ha comprovat científicament que l'esterilització causa un descens de la “Taxa Metabòlica en Repòs” i dels “Requeriments Diaris d'Energia”. Això significa que amb l’esterilització es redueixen les necessitats energètiques de l’animal.
Per tant un gos o gat esterilitzat necessitarà menjar una quantitat menor d’aliment per cobrir els seus requeriments d’energia. Si no reduïm la ració diària el nostre animal emmagatzemarà  l’energia sobrant i serà obès.

MITE 2:   “Només hem d’esterilitzar les femelles”
Un altre error comú és pensar que els mascles no han de ser esterilitzats. La castració dels mascles contribueix decisivament a evitar el naixement de cadells no desitjats, un sòl mascle pot muntar varies femelles en poc temps.
L’esterilització dels mascles és un procés molt senzill i presenta molt poques complicacions que li reportarà beneficis per la salut i una vida més llarga.

MITE 3:   “L'esterilització canvia la personalitat”
Una femella esterilitzada es comportarà tal com ho fa habitualment, és durant el zel que canvia la seva conducta i amb l’esterilització el zel desapareix.
En els mascles es reduiran els comportaments relacionats amb la testosterona: la dominància i les conductes sexuals (recerca de femelles en zel, baralles amb altres mascles,...)
No existeix cap evidència científica  en l'actualitat sobre que l'esterilització afecti negativament la capacitat de treball o d'entrenament d’un gos. Al contrari, permet que l’animal es concentri més i tingui una actitud més serena, sobretot en el cas dels mascles.

MITE 4: "És necessari que es reprodueixin una vegada"
Moltes persones senten que és important que el seu gos o gat es reprodueixi una vegada per tenir un desenvolupament emocional correcte o “completar el cicle de vida”.
Ara sabem que no és necessari per al desenvolupament normal dels gossos o gats reproduir-se i que la reproducció no evita cap problema de salut. 

Recorda que encara que la teva mascota sigui de raça això no vol dir que l’hagis de  reproduir, ni et garanteix aconseguir bones cases i famílies per a les cries. Si decideixes creuar a la teva mascota, primer informa't i assegura't que aquesta no tingui malalties hereditàries com poden ser displàsia de maluc, problemes ortopèdics, al•lèrgics, dermatològics o problemes de comportament que es transmetrien  a les cries i perduraren el problema en la raça o tipus de gos.